JHANA IOGA,

el ioga de la meditació





Jhana IOGA és el ioga clàssic, el dels antics. És el que està en l’origen de tots els iogues i meditacions actuals d’arrel índia. És el que té la seva pràctica fonamental en la meditació asseguda.

En sànscrit, IOGA vol dir “unió”, la unió amb l’espiritual, i jhana, “meditació”. Jhana IOGA és doncs “la meditació de l’ioga”, la pràctica de la unió amb l’espiritual a través de la meditació.

Jhana IOGA és el retrobament íntim amb el veritable naturalesa de la persona, aprenent a viure l’existència tal com és.

Jhana IOGA és la meditació de la plena consciència, un estat que emergeix i es desenvolupa des del moment en què activem un estat personal d’atenció plena.

 

El camí d’aprendre a viure la vida tal com és

Jhana IOGA permet obrir-nos al nostre interior (pensaments, estats d’ànim, sentiments i emocions) sense cap estat mental que ens facin identificar, rebutjar o jutjar els pensaments que el nostre cervell va generant incansablement. Aferrar-nos als nostres pensaments és el que realment llasta o projecta la nostra pròpia naturalesa condicionant el nostre comportament i la nostra personalitat.

Jhana IOGA és, per tant, el retrobament íntim amb el veritable esperit de la persona, aprenent a viure l’existència tal com és gràcies a la pràctica d’un estat d’especial concentració en què la ment no busca res ni ambiciona res: només es és el propi ésser en el moment present.

Els principis de el camí de l’jhana IOGA

Jhana IOGA és una pràctica oberta a tot tipus de persones, i es fonamenta en els següents principis:

1. Una postura i una respiració adequades, que relaxin però alhora mantinguin desperts nostre cos i la nostra ment, que és la base que permet el cos i la ment entrar en un estat de calma i tranquil·litat.

2. Un estat de la ment adequat a partir de deixar passar els pensaments que transcorren per la nostra ment, sense seguir-los, sense bloquejar-, sense jutjar-los, que és el fonament que permet a la ment alliberar-se dels bloquejos que provoca la nostra ment.

3. I un esperit adequat de pràctica, que no és altre que el no buscar cap benefici de la nostra meditació, actitud essencial perquè la nostra ment no quedi condicionada per la recerca d’un objectiu o un profit, que acabaria per bloquejar-la i, per tant , fent estèril la nostra meditació.